Poques comunitats de veïns s'escapen de les plagues. Soterranis humits, cambres de brossa, garatges, patis interiors i xarxes de canonades compartides formen un ecosistema ideal perquè paneroles, rates i altres organismes s'hi instal·lin i s'hi reprodueixin. I no és només una molèstia: la llei obliga les comunitats a mantenir un control actiu de les plagues. T'expliquem tot el que necessites saber.
Quines obligacions té la comunitat de veïns?
La normativa estatal i les ordenances municipals de Barcelona i Girona no deixen gaire marge al dubte:
- Ordenança municipal de Barcelona (salubritat): obliga les comunitats de propietaris a mantenir les zones comunes de l'edifici en condicions higienicosanitàries adequades, control de plagues inclòs: soterranis, garatges, cambres d'instal·lacions, patis i zones de contenidors.
- Llei 18/2009 de Salut Pública de Catalunya: fixa l'obligació de prevenir i controlar les plagues que puguin afectar la salut pública als espais comunitaris.
- Ordenances municipals de Girona i municipis de la província: en la mateixa línia que les de Barcelona, obliguen les comunitats a fer tractaments periòdics de desratització i desinsectació a les zones comunes.
- Normativa de propietat horitzontal (LPH): les despeses de control de plagues a les zones comunes recauen sobre la comunitat i es reparteixen entre tots els propietaris segons la seva quota de participació.
Quines plagues afecten les comunitats de veïns?
Als edificis d'habitatges de Barcelona i Girona, les que veiem més sovint són:
- Paneroles americanes: pugen del clavegueram per arquetes, baixants i desguassos. Es multipliquen als soterranis i les cambres de comptadors, i d'allà s'enfilen cap als pisos, sobretot a l'estiu.
- Rates i ratolins: s'instal·len a soterranis, garatges, falsos sostres, patis de llums i cambres de brossa. Entren per esquerdes als fonaments, conductes i buits de canonades, i fan malbé cables elèctrics, tubs de plàstic i tot el material que hi hagi emmagatzemat.
- Paneroles alemanyes: un cop han entrat a l'edifici, colonitzen les cuines dels pisos i salten d'un habitatge a un altre pels conductes de ventilació, els baixants i els buits de les instal·lacions comunes.
- Formigues: entren des de jardins, patis i esquerdes de la façana. Tracen rastres que recorren diversos pisos a la recerca d'aliment.
Zones crítiques en un edifici de veïns
En un tractament comunitari, aquests són els punts que cal vigilar de prop:
- Cambres de brossa i contenidors: el principal reclam per a paneroles i rosegadors. Cal mantenir-los nets, ventilats i tractats amb regularitat.
- Soterranis i garatges: la humitat, la foscor i la poca ventilació en fan l'hàbitat perfecte per a rates i paneroles orientals.
- Arquetes i registres de sanejament: el punt on la xarxa de clavegueram connecta amb l'edifici. Desinsectar les arquetes és clau per tallar el pas a les paneroles americanes.
- Patis de llums i interiors: acumulen humitat i restes, i fan de via d'ascens per a insectes i rosegadors.
- Cambres de comptadors i quadres elèctrics: les paneroles hi busquen l'escalfor dels motors i els transformadors. Els rosegadors ataquen els cables, amb el risc de curtcircuit i incendi que això comporta.
- Baixants i conductes de ventilació: veritables autopistes verticals que permeten a les plagues moure's de planta en planta.
Què passa si la comunitat no actua?
Desentendre-se'n surt car. No complir les obligacions de control de plagues pot tenir conseqüències serioses:
- Sancions municipals: l'ajuntament pot multar la comunitat per incomplir les ordenances de salubritat, amb imports que varien segons la gravetat del cas i el municipi.
- Execució subsidiària: si la comunitat no respon al requeriment municipal, l'ajuntament pot encarregar el tractament pel seu compte i passar-ne la factura a la comunitat, amb un cost bastant superior al de mercat.
- Reclamacions de veïns: un propietari afectat per una plaga que ve de les zones comunes pot reclamar danys a la comunitat si aquesta no ha complert el seu deure de manteniment.
- Danys a l'edifici: rates que roseguen cables, tèrmits que debiliten l'estructura de fusta... Una plaga que no es tracta va acumulant danys materials que acaben obligant a reparacions cares.
Amb quina freqüència cal fer tractaments?
La periodicitat depèn de cada edifici, però com a orientació:
- Desratització: com a mínim 2 vegades l'any (primavera i tardor). Als edificis amb historial de problemes o en zones d'alt risc, val la pena passar a revisions trimestrals amb estacions d'esquer permanents.
- Desinsectació de zones comunes: com a mínim 2 vegades l'any. A l'estiu, que és quan les paneroles estan més actives, sovint cal un reforç.
- Desinsectació d'arquetes: com a mínim 3-4 vegades l'any, coincidint amb els canvis d'estació, per mantenir una barrera constant davant les paneroles americanes.
Com gestionar el control de plagues a la comunitat?
La manera més eficaç de gestionar-ho des de la comunitat passa per:
- Portar-ho a la junta: aprovar la contractació d'un servei professional de control de plagues com a despesa comunitària ordinària.
- Contractar un pla anual: un contracte de manteniment amb visites programades surt més a compte i funciona millor que anar demanant serveis puntuals quan el problema ja ha esclatat.
- Exigir una empresa autoritzada: ha d'estar inscrita al ROESP (Registre Oficial d'Establiments i Serveis Plaguicides) i lliurar un certificat de cada tractament.
- Conservar la documentació: cal guardar els certificats de cada tractament i tenir-los a mà per si hi ha una inspecció municipal.
Servei per a comunitats a Barcelona i Girona
A ERRADICAT dissenyem plans anuals de control de plagues pensats específicament per a comunitats de veïns a Barcelona i Girona. El servei inclou desratització, desinsectació de zones comunes i arquetes, informes tècnics per a l'administrador de finques i un certificat de cada actuació. Demana un pressupost gratuït per a la teva comunitat i te l'enviarem en menys de 24 hores.