Tractament ecològic per als tèrmits

Buscar un tractament ecològic per als tèrmits és buscar dues coses alhora, acabar amb la plaga i fer servir la mínima quantitat possible de producte. La ciència hi dona una resposta clara. Els remeis casolans i naturals maten els tèrmits que toquen, però no la colònia, que viu sota terra. L'única cosa que no necessita producte és la prevenció, i quan la colònia ja està treballant, el sistema d'esquers és el mètode que l'elimina amb menys matèria activa i sense injectar insecticida al terreny.

Què cal mirar abans de refiar-te d'un tractament ecològic

L'etiqueta d'ecològic es fa servir molt i s'explica poc. Amb els tèrmits, qualsevol mètode es pot jutjar amb quatre preguntes, les mateixes que es plantegen els nostres tècnics abans de decidir com actuar.

1. Elimina la colònia o només els tèrmits que veus? Un remei que no arriba al termiter obliga a repetir aplicacions any rere any, i cada repetició suma producte i fusta perduda.
2. Quanta matèria activa necessita? No és el mateix mig gram que centenars de litres de dissolució injectats al terreny.
3. On es queda el producte? Dins d'una estació tancada que es revisa, o escampat pel sòl, els murs i la fusta de la casa.
4. Quant cal perforar? Foradar soleres i fonaments cada 30 centímetres també és un impacte, i es nota a la casa.

Amb aquestes quatre preguntes al davant, gairebé tots els remeis naturals fallen a la primera. La barrera química clàssica falla a la segona, a la tercera i a la quarta.

Per què la colònia decideix què funciona

A Catalunya, els estudis genètics identifiquen el tèrmit subterrani com a Reticulitermes banyulensis, una espècie autòctona (Lefebvre i col·laboradors, 2016). El seu termiter no és a la biga malmesa que veus. És sota terra, i des d'allà les obreres obren galeries i tubs de fang fins a la fusta. Segons la fitxa de salut pública de la Diputació de Barcelona, una colònia aplega de 200.000 a més de dos milions d'individus, que busquen menjar en superfícies de 18 a 2.300 metres quadrats i fins a 70 metres del termiter.

Tres trets de la seva biologia expliquen per què fallen gairebé tots els remeis.

• Treballen lluny d'on veus el dany. El que apareix en un sòcol o en una biga és una fracció de la colònia. La resta continua sota terra, fora de l'abast de qualsevol producte de contacte.
• La reina té recanvi. Si mor la parella fundadora, altres tèrmits de la colònia es transformen en reproductors de substitució i continuen ponent ous (Gaju Ricart i col·laboradors, 2015). Matar-ne uns quants, o fins i tot la reina, no és suficient.
• Comparteixen el menjar boca a boca. Al laboratori, un aliment marcat va passar d'unes obreres a unes altres en poques hores, entre 6 i 12 (Suárez i Thorne, 2000). Aquest repartiment, la trofal·laxi, és la porta per on un esquer arriba a tota la colònia, i la que un producte de contacte no obre mai.

L'altre tèrmit de la zona, el de fusta seca (Kalotermes flavicollis), viu dins de la mateixa peça en colònies de 1.000 a 1.500 individus i es combat d'una altra manera.

Remeis casolans per eliminar tèrmits, un per un

Internet és ple de receptes. Una revisió del 2022 va comprovar que la primera cerca de remeis a Pinterest donava 23 recomanacions sense cap dada d'eficàcia (Oi, 2022). Això és el que diu la recerca publicada sobre els més buscats.

El patró es repeteix en tots. Actuen on s'apliquen i durant poc temps, mentre la colònia continua menjant fusta per un altre costat. Si ja has vist tubs de fang, ales soltes al costat d'una finestra o fusta que sona a buit, repassa abans els senyals d'alerta dels tèrmits a casa.

Quina olor odien els tèrmits

Segons els assajos de laboratori, l'olor que més els repel·leix és la de l'oli de vetiver, sobretot pel seu component principal, la nootkatona. El vetiver va frenar l'avenç dels tèrmits en sorra tractada durant les tres setmanes de l'assaig (Maistrello i col·laboradors, 2001), i en fusta tractada la nootkatona va mantenir l'efecte fins a dotze mesos (Maistrello i col·laboradors, 2003). L'oli de clau d'olor va ser el més tòxic dels vuit olis provats i va matar tots els tèrmits en dos dies per contacte (Zhu i col·laboradors, 2001). El component del cedre que es va assajar no els va frenar.

Hi ha dos matisos importants. Tots aquests assajos es van fer amb un tèrmit subterrani asiàtic, el de Formosa, que no viu a Catalunya. I una olor desvia les obreres, però no elimina la colònia, que continua buscant menjar per un altre costat. Serveix per entendre el tèrmit, no per desfer-se'n.

Fongs i nematodes, el control biològic que no arriba al termiter

La idea de fer servir enemics naturals del tèrmit és atractiva. Els fongs Metarhizium anisopliae i Beauveria bassiana o els nematodes dels gèneres Steinernema i Heterorhabditis maten tèrmits amb facilitat en una placa de laboratori.

Al camp, la història canvia. Una revisió de cinquanta anys de recerca va concloure que el control biològic no ha donat cap mètode comercial eficaç contra els tèrmits, i que molts resultats prometedors de laboratori no es van confirmar a la pràctica (Chouvenc, Su i Grace, 2011). En un assaig amb Metarhizium, el 90 % dels tèrmits tractats van morir, però el fong no va contagiar la resta de la colònia en 90 dies (Chouvenc, Su i Elliott, 2008). La raó és la immunitat social de la colònia (Chouvenc i Su, 2012).

• Les obreres es netegen les unes a les altres i retiren les espores abans que germinin.
• Enterren les companyes mortes o se les mengen, i així el fong no completa el seu cicle.
• L'intestí de les obreres frena les espores que ingereixen.
• Eviten les zones on hi ha cadàvers infectats.

Amb els nematodes passa una cosa semblant. En placa en calen centenars per cada tèrmit per matar-ne la meitat, i una de les espècies provades no va afectar el tèrmit subterrani ni amb 2.000 per tèrmit (Wang, Powell i Nguyen, 2002). Avui el control biològic continua sent una línia de recerca, no un tractament per a un habitatge.

Esquers, grams en lloc de litres

El sistema d'esquers aprofita aquesta mateixa biologia. En lloc de portar el producte al tèrmit, deixa que el tèrmit el porti a la seva colònia. Una estació amb cel·lulosa, l'aliment que busquen, es col·loca als punts amb activitat. Les obreres consumeixen la cel·lulosa i la reparteixen per trofal·laxi. El tèrmit que menja l'esquer mor quan intenta mudar, perquè no pot formar la nova cutícula, i abans de mudar torna al centre del termiter, al costat de la cria i dels reproductors (Su, 2019; Chouvenc, 2025). La mort arriba a poc a poc, i això dona temps perquè l'esquer recorri tota la colònia.

La diferència de quantitat és enorme. Una revisió de 100 estudis en 16 països va concloure que un sistema d'esquers gasta al voltant de mig gram de matèria activa per colònia (Evans i Iqbal, 2015). Una barrera química al terreny necessita centenars de litres de dissolució insecticida, injectada en una rasa al costat dels fonaments i en forats perforats a la solera (Universitat de Kentucky). A més, la barrera protegeix mentre dura, però no elimina la colònia que viu a fora (Su i Scheffrahn, 1998).

També hi ha dades d'Espanya. En cinc nuclis urbans d'Andalusia i Guipúscoa, entre 58 i 190 grams de matèria activa van ser suficients per eliminar totes les colònies detectades en un termini de 7 a 16 mesos, i després no es va registrar activitat durant més de deu anys (Mora i Hernández-Teixidor, 2025). El Codi Tècnic de l'Edificació recull el mètode. Davant d'un atac de tèrmits en una rehabilitació, demana valorar tractaments de barrera o sistemes d'esquers «destinats a eradicar la colònia» (DB SE-M, apartat 3.2.1.3.4).

A ERRADICAT col·loquem les estacions als punts on la detecció amb AUDIOTERMES confirma activitat, dins i fora de la casa, les revisem cada 6 a 8 setmanes i reposem l'esquer segons el consum que mesurem a cada visita. El tractament dura entre 6 i 12 mesos, fins a donar el termiter per eliminat, i la garantia és de 3 anys per escrit des del certificat de termiter eliminat, amb una inspecció anual inclosa. El pas a pas complet és a la guia del sistema d'esquers per eliminar tèrmits.

Prevenció sense producte, l'opció més ecològica

El tèrmit subterrani necessita humitat i sol entrar per fusta en contacte amb la terra (Universitat de Califòrnia). Si li treus aquestes dues coses, redueixes el risc sense fer servir ni un gram de producte.

• Humitats a ratlla. Repara les fuites, allunya dels fonaments l'aigua dels baixants i del reg, i ventila els soterranis i les cambres sanitàries.
• Fusta separada de la terra. Per al Codi Tècnic de l'Edificació, la fusta en contacte amb el sòl és de classe d'ús 4 i exigeix un tractament en profunditat. Al jardí, deixa uns 15 centímetres visibles entre la terra i el revestiment de la façana per poder inspeccionar (Universitat de Florida).
• Sense llenya ni restes de fusta al costat dels murs. Taulons oblidats, llenya apilada, soques i arbres secs són menjar i refugi al costat de la casa, com recorda la Diputació de Barcelona.
• Atenció d'abril a juny. És quan el tèrmit subterrani fa eixams a la província de Barcelona. Un eixam de tèrmits alats o uns tubs de fang en un mur són els senyals més clars que hi ha una colònia a prop.
• En obra nova, barreres físiques. Una malla fina d'acer inoxidable o una capa de grava de mida calibrada tallen el pas sense producte. La barrera de basalt forma part del codi d'edificació d'Honolulu des del 1989 (Grace i Yates, 1999). Funcionen si s'instal·len sense errors, i no serveixen per a una colònia que ja és a dins.

Quan cal trucar a un tècnic

Si veus tubs de fang en murs o sòcols, ales soltes al costat de les finestres o fusta que sona a buit, la colònia ja està treballant. El tèrmit subterrani avança amagat, i el dany sol passar desapercebut fins que ja és gran (Mora i Hernández-Teixidor, 2025). El primer que cal és saber on hi ha l'activitat, abans de gastar diners en remeis. Tens dues opcions, segons com de clar ho vegis.

• La visita de valoració visual va inclosa i serveix per sortir de dubtes quan no hi ha símptomes clars.
• L'estudi tècnic amb AUDIOTERMES, el que recomanem sempre, confirma tots els punts d'afectació, fixa on van les estacions i amb ell arriba el pressupost per escrit.

Treballem a domicili a les províncies de Barcelona i Girona. Aquí tens el tractament de tèrmits complet i les pàgines de tèrmits a Barcelona i de tèrmits a Girona.

Fonts científiques consultades

Cada dada d'aquesta guia surt d'estudis revisats per parells, de documents oficials o de serveis d'extensió universitària.

Veure les 33 fonts

• Chouvenc, T. (2025). How do termite baits work? Implication of subterranean termite colony demography on the successful implementation of baits. Journal of Economic Entomology, 118, 997-1007.
• Chouvenc, T. i Su, N.-Y. (2012). When subterranean termites challenge the rules of fungal epizootics. PLoS ONE, 7, e34484.
• Chouvenc, T., Su, N.-Y. i Elliott, M. L. (2008). Interaction between the subterranean termite Reticulitermes flavipes and the entomopathogenic fungus Metarhizium anisopliae in foraging arenas. Journal of Economic Entomology, 101, 885-893.
• Chouvenc, T., Su, N.-Y. i Grace, J. K. (2011). Fifty years of attempted biological control of termites. Analysis of a failure. Biological Control, 59, 69-82.
• Culliney, T. W. i Grace, J. K. (2000). Prospects for the biological control of subterranean termites, with special reference to Coptotermes formosanus. Bulletin of Entomological Research, 90, 9-21.
• Delate, K. M. i Grace, J. K. (1995). Susceptibility of neem to attack by the Formosan subterranean termite, Coptotermes formosanus Shir. Journal of Applied Entomology, 119, 93-95.
• Diputació de Barcelona, Salut Pública. Tèrmits. Fitxa oficial de salut pública.
• Evans, T. A. i Iqbal, N. (2015). Termite (order Blattodea, infraorder Isoptera) baiting 20 years after commercial release. Pest Management Science, 71, 897-906.
• Gaju Ricart, M., Bach de Roca, C. i Molero Baltanás, R. (2015). Orden Isoptera. Revista IDE@ SEA, 49, 1-17.
• Gao, Y. i col·laboradors (2018). Bioactivity of diatomaceous earth against the subterranean termite Reticulitermes chinensis Snyder. Environmental Science and Pollution Research, 25, 28102-28108.
• Grace, J. K. (1989). A modified trap technique for monitoring Reticulitermes subterranean termite populations. The Pan-Pacific Entomologist, 65, 381-384.
• Grace, J. K. (1991). Response of eastern and Formosan subterranean termites to borate dust and soil treatments. Journal of Economic Entomology, 84, 1753-1757.
• Grace, J. K. i Yates, J. R. (1999). Termite resistant construction and building materials. Proceedings of the 3rd International Conference on Urban Pests, 399-406.
• Lefebvre, T. i col·laboradors (2016). Subterranean termite phylogeography reveals multiple postglacial colonization events in southwestern Europe. Ecology and Evolution, 6, 5987-6004.
• Lewis, V. R. i Haverty, M. I. (1996). Evaluation of six techniques for control of the western drywood termite in structures. Journal of Economic Entomology, 89, 922-934.
• Lewis, V. R., Haverty, M. I. i Sutherland, A. M. (2014). Subterranean and Other Termites. Pest Notes 7415. University of California.
• Maistrello, L., Henderson, G. i Laine, R. A. (2001). Efficacy of vetiver oil and nootkatone as soil barriers against Formosan subterranean termite. Journal of Economic Entomology, 94, 1532-1537.
• Maistrello, L., Henderson, G. i Laine, R. A. (2003). Comparative effects of vetiver oil, nootkatone and disodium octaborate tetrahydrate on Coptotermes formosanus and its symbiotic fauna. Pest Management Science, 59, 58-68.
• Ministerio de Fomento (2019). Documento Básico SE-M Seguridad estructural Madera. Código Técnico de la Edificación.
• Mora, D. i Hernández-Teixidor, D. (2025). Large-scale elimination of subterranean termite colonies of the genus Reticulitermes from town centers in Spain. Journal of Economic Entomology, 118, 982-996.
• Oi, F. (2022). A review of the evolution of termite control. A continuum of alternatives to termiticides in the United States with emphasis on efficacy testing requirements for product registration. Insects, 13, 50.
• Oi, F. M. i col·laboradors. Termite Prevention and Control. ENY-2044. University of Florida IFAS Extension.
• Potter, M. F. (2026). Termite Control. Answers for Homeowners. ENTFACT-604. University of Kentucky.
• Raina, A. i col·laboradors (2007). Effect of orange oil extract on the Formosan subterranean termite. Journal of Economic Entomology, 100, 880-885.
• Real Decreto 830/2010, de 25 de junio, por el que se establece la normativa reguladora de la capacitación para realizar tratamientos con biocidas. BOE n.º 170.
• Su, N.-Y. (2019). Development of baits for population management of subterranean termites. Annual Review of Entomology, 64, 115-130.
• Su, N.-Y. i Scheffrahn, R. H. (1998). A review of subterranean termite control practices and prospects for integrated pest management programmes. Integrated Pest Management Reviews, 3, 1-13.
• Suárez, M. E. i Thorne, B. L. (2000). Rate, amount, and distribution pattern of alimentary fluid transfer via trophallaxis in three species of termites. Annals of the Entomological Society of America, 93, 145-155.
• Telmadarrehei, T. i col·laboradors (2020). A study of the gut bacterial community of Reticulitermes virginicus exposed to chitosan treatment. Insects, 11, 681.
• Tuma, J., Eggleton, P. i Fayle, T. M. (2020). Ant-termite interactions. An important but under-explored ecological linkage. Biological Reviews, 95, 555-572.
• Wang, C., Powell, J. E. i Nguyen, K. (2002). Laboratory evaluations of four entomopathogenic nematodes for control of subterranean termites. Environmental Entomology, 31, 381-387.
• Yatagai, M. i col·laboradors (2002). Termiticidal activity of wood vinegar, its components and their homologues. Journal of Wood Science, 48, 338-342.
• Zhu, B. C. R. i col·laboradors (2001). Evaluation of vetiver oil and seven insect-active essential oils against the Formosan subterranean termite. Journal of Chemical Ecology, 27, 1617-1625.